No és cap secret que la crisi al nostre país es deu en gran mesura al fenomen de la construcció, ànsia que només podia acabar en desastre. Això, lògicament, té efectes sobre l'habitatge, i l'assumpte no és banal.
A Catalunya més de tres quartes parts del pressupost familiar es destina a l'habitatge. Les hipoteques, ostentades per molts com a títol de propietat, s'han de pagar igual, amb el pis o sense, l'emancipació del joves es complica si s'hi afegeix la precarietat laboral, còctel que provoca un 44% de la població menor de 34 anys vivint encara al domicili familiar. Les xifres sabem que són avorrides, però només de 1996 a 2006 els preus dels habitatges van augmentar un 300% mentre els salaris només ho van fer un 30%, representació gràfica de l'abast del problema.
A Catalunya més de tres quartes parts del pressupost familiar es destina a l'habitatge. Les hipoteques, ostentades per molts com a títol de propietat, s'han de pagar igual, amb el pis o sense, l'emancipació del joves es complica si s'hi afegeix la precarietat laboral, còctel que provoca un 44% de la població menor de 34 anys vivint encara al domicili familiar. Les xifres sabem que són avorrides, però només de 1996 a 2006 els preus dels habitatges van augmentar un 300% mentre els salaris només ho van fer un 30%, representació gràfica de l'abast del problema.