80.000 No volem més pisos al Districte!

2011-04-27T17:01:00.000+02:00

El passat 20 d'Abril en visita al nostre Districte, l'actual alcalde Jordi Hereu i candidat del PSC a l'Ajuntament va prometre construir més de 20.000 pisos en vuit anys. Per aconseguir-ho vol invertir uns 320 milions d'euros . Crear un organisme públic que vagi a mitges amb les constructores i cedir més sòl públic. Ho farà a partir de plantejaments urbanístics ja aprovats que inclouen una ubicació al nostre Distrecte: Can Batalló-Magoria.

Els motius en principi poden ser lloables; d'aquests 20000 pisos la meitat es faràn com a VPO. A més s'espera que això reactivi el sector de la construcció I es creïn llocs de treball. El problema: el frau I la injustícia social en que es basa.

No sabem en quin punt del cercle viciós de la bombolla especulativa van confluir els polítics amb l'axioma que el problema de la vivenda es resol construint més vivenda. Però a dia d'avui encara no s'ha demostrat que la construcció de vivenda nova asseguri llocs de treball estables. L'accés a un habitatge digne I sense hipoteques d'esclavatge. Aturi la inflació dels preus en el sector. Solucioni la falta crònica d'equipaments. O l'alienació de sól públic en benefici de les constructores i els bancs, beneficiaris últims de tot el tinglat.

Segons l'article 47 de la Constitució no només tenim dret a l'accés a una vivenda digna, sinó que a més “ la comunitat participarà de les plusvàlues que generi l'acció urbanística dels ens públics”. Aquest mandat constitucional es va desenvolupar per a la seva aplicació des dels Ajuntaments amb la Llei del Sòl del 1990 i el Text refòs de la Llei del Sòl de 1992. En aquestes lleis es preveia una potenciació del Patrimoni Municipal del Sól(PMS). Més en concret segons la normativa legal vigent pels articles 276 i 280.1 de la dita Llei del Sòl, l'alienació de patrimoni de sòl públic municipal no pot ser feta més que per a la construcció de vivendes de protecció oficial. Qualsevol altre ús haurà de ser reintegrat al PMS en forma de bens immobles o guanys que hagi generat. Ras I curt això vol dir que ens porten estafant molt i durant molt de temps.

Des de l'any 92 que la Llei és en vigor I amb el ritme de construcció que s'ha dut a terme, el patrimoni públic de vivendes socials, és a dir en règim de lloguer, hauria de ser enorme, Tant com per ser una alternativa en si mateix, al parc privat de vivendes de propietat amb hipoteques de per vida. La diferència amb la realitat és colpidora doncs pel que fa al conjunt de l'Estat Espanyol el PMS només representa l'1% . Situació encara més escandalosa quan la mitjana d'altres països europeus és del 25% de PMS . O quan el conjunt d'administracions de l'Estat Espanyol es gasten pels volts de 6.000 milions d'euros l'any per l'”accés a la vivenda” que es el manteniment del negoci immobiliari especulatiu.

Davant d'això que fer?Com a primeres mesures s'hauria de fer l'inventari i recuperació en benefici del PMS de tots aquells aprofitaments urbanístics de sól públic que no s'haguessin destinat a la construcció de vivendes de protecció oficial. Creació d'una xarxa pública de Vivendes de Lloguer Limitat. Reinversió de tots els beneficis malversats en crear vivendes i equipaments socials. Primers passos en l'alliberament de l'esclavatge hipotecari de milers de treballadores i treballadors.

Josep Lluís López

Membre de la CUP - Alternativa per Barcelona

CUP-Alternativa per Barcelona denuncia el desnonament i detenció d'una família a 9 Barris i insta l'Ajunatment a implementar mesures ugents per evitar més desnonaments

2011-04-07T18:55:00.006+02:00

Una família del barri de Roquetes (a Barcelona), amb dos nens petits, feia dies que ocupava un pis de l'INCASOL. La mesura la van pendre desesperats perquè devien mesos de lloguer d'un pis, ja que la parella estava a l'atur i rebia molt poques ajudes.

Ahir dimecres dia 7 a la nit, els Mossos d'Esquadra van anar a l'immoble on vivien per fer-los fora i s'han emportat detingut el pare i també dos veïns solidaris, que fins fa unes hores encara estaven detinguts a la comissaria de les Corts.

La candidatura per a les properes eleccions municipals CUP-Alternativa per Barcelona denunciem aquest nou desnonament ocorregut al barri de Roquetes i el fet que, en el seu transcurs, s'hagin detingut el pare i els dos veïns, ja que és inadmissible que una família que no pot pagar el seu pis es quedin sense habitatge.

És per això que instem l'Ajuntament de Barcelona a implementar les següents mesures per tal d'impedir cap més desnonament a la ciutat:

Creació d’un parc públic d'habitatge i elaboració del cens dels que es troben desocupats (aproximadament 80.000 a la ciutat de Barcelona) per tal d'expropiar-ne l'usdefruit, i oferir-los en règim de lloguer social.
Fer de Barcelona municipi lliure de desnonaments mitjançant polítiques públiques de protecció de les persones en execució hipotecària o per impagament de lloguer. Creació de la Comissió de Prevenció dels Desnonaments, que avalui les causes amb l'objectiu de bloquejar els que tinguin orígen socioeconòmic.

La CUP-Alternativa per Barcelona animem a particiar a l'assemblea que s'ha convocat aquesta dijous, 7 d'abril, a les 19h al Casal Tres Voltes Rebel (carrer Argullós, 108) i a les convocatòries contra els desnonaments que es puguin convocar a partir d'ara.

Detinguda una família que ocupava un habitatge de l'INCASOL

2011-04-07T17:15:00.000+02:00

Un greu cas de violència immobiliària Una familia jove del barri de Roquetes amb dos nens petits feia dies que ocupava un pis de l'INCASOL. La mesura la van pendre desesperats doncs devien mesos de lloguer d'un pis doncs el Miguel i la Soraya estaven en atur quasi sense rebre ajudes. El propietari havia amenaçat la familia perquè no cobrava. Nou Barris està ple de families que estan sobrevivint abandonades per uns Serveis Socials col·laspas i uns polítics que solament defensen la solvència dels banquers.

L'Administració paga a PROSEGUR per vigilar els seus pisos buits. Ahir el diari sensacionalista "20 minutos" destapava que l'Administració prefereix gastar milers d'euros en vigilància privada dels seus pisos que es incapaç de vendre o llogar perquè l'esclat de la crisi ha deixat a la gent sense possibilitat de fer front a les despeses mínimes de menjar i habitatge.
Els mossos entren en el pis trencant la porta. Un dels seguratas que fa la vigilància de pisos de protecció oficial buits a Via Favència va denunciar la família i els mossos es van presentar. El fill petit de 7 anys que tenia febre va agafar un atac de por mentre el seu pare, en Miguel, que estava sol intentava discutir el dret a quedar-se en un habitatge que ocupava feia dies i era detingut amb altres veïns que alertats van intentar defensar i que s'endugues les seves pertinències imprescindibles. Estan detinguts a la comissaria de Les Corts incomunicats el pare i dos veïns del barri.

SOLIDARITAT!!
per defensar el dret a l'habitatge i contra la brutalitat sistèmica.

Aquesta tarda dijous 7 abril han convocat una assemblea al Kasal 3Voltes

c/Argullos 108/Via Julia

19 hores

Demanen al moviment veïnal i a les organitzacions socials de Barcelona solidaritat amb els veïns i aturar definitivament els desnonaments per causa econòmiques i que els milers de pisos buits serveixin pel DRET A L'HABITATGE.

Us proposem assistir avui a una xerrada

2011-01-26T13:37:00.000+01:00

Intervindran Mercè Tatjer, historiadora; Emma Alari, representant de l’ Associació de Veïns l’Òstia, Barceloneta, i Manuel Novoa, enginyer de camins. Moderadora, Mari Cruz Santos.

La Barceloneta està experimentant fortes transformacions, tant exteriors com interiors, que generen unes fortes tensions: per una banda, la privatització de la façana marítima amb la construcció de l’Hotel Vela i d’altres, que la Junta del Port de Barcelona ha emprès; per l’altra, el pla de reforma urbana i el programa de rehabilitació d’habitatges sostingut bàsicament pels veïns i veïnes.

Més informació: http://sos-monuments.org/2010/11/aula-sos-monuments-2011

La pressió veïnal atura un desnonament

2011-01-15T13:34:00.000+01:00

El suport dels veïns i veïnes i de l'Oficina de Drets Socials de Nou Barris han aconseguit aturar el desnonament d'una família al barri de Verdum. La parella i els seus tres fills ocupen il·legalment un pis d'Adigsa des de fa dos anys, mentre esperen rebre un habitatge d'emergència social que, de moment, no arriba. El desallotjament estava previst el 12 de gener, però finalment no s’ha fet efectiu. Ara, Adigsa i els afectats reprendran el diàleg per mirar de buscar una solució que acontenti tothom. El col·lectiu que els dóna suport , però, no baixa la guàrdia i avui s’han manifestat fins a la seu del districte de Nou Barris per fer patent la situació de desamparament d’aquesta família.

Si voleu veure el vídeo, cliqueu aquí.

L'habitatge és un dret!

2010-12-09T18:02:00.000+01:00

http://www.avui.cat/noticia/article/4-economia/18-economia/342408-la-cup-a-favor-de-garantir-el-dret-a-lhabitatge.html

La CUP de Barcelona presenta una Iniciativa Ciutadana sobre el dret a l’habitatge

2010-12-03T20:25:00.001+01:00

La proposta necessita de 15.000 signatures per tirar endavant

Barcelona, 2 de desembre.- La Candidatura d’Unitat Popular (CUP) de Barcelona han presentat aquest matí al registre de l’Ajuntament una Iniciativa Ciutadana per tal de promoure l’aprovació d’una Ordenança de mesures per fomentar i garantir el dret a l’habitatge a la ciutat de Barcelona. Aquesta fòrmula és a la Carta Municipal de Barcelona, i requereix, una vegada admesa a tràmit, recollir les signatures de, com a mínim, l’1% de la població major de 16 anys de la ciutat. És a dir, 15.000 signatures.

La CUP considera que es tracta d’un seguit de mesures i normes que haurien de ser un mínim en la política d’habitatge municipal, malgrat la limitació competencial que hi ha en aquesta matèria.

El principal objectiu de les mesures és fer de l’habitatge un dret accessible i no pas una mercaderia, ja que es tracta d’un bé de primera necessitat. És per això que persegueix fer de Barcelona una ciutat lliure de desnonaments per motius econòmics. També vol acabar amb els pisos buits que són en mans d’especuladors, entitats financeres i immobiliàries amb l’objectiu de mantenir els preus en xifres desorbitades.

Algunes de les principals mesures proposades són :

Frenar la venda i alienació de sòl públic per tal de destinar-lo a polítiques d’habitatge.
Creació d’un Parc Públic d’Habitatge en règim de lloguer social que no superi el 10% de la renda anual.
Creació d’un cens d’habitatges buits per tal d’aplicar les mesures previestes a la Llei del Dret a l’Habitatge i expropiar-ne l’usdefruït per passar al règim de lloguer social.
Destinar sòl públic a la cessió d’ús per a cooperatives d’habitatge.
Crear un registre de desnonaments per motius econòmics així com mesures per evita-los i, en tot cas, unc compromís de reallotjament perque ningú hagi de viure al carrer.

D’altra banda, el text també preveu instar l’estat i el Parlament per tal que es modifiqui la Llei d’Arrendaments Urbans, la Llei d’Habitatge i la normativa de cessió obligatòria en operacions urbanístiques.

Es tracta doncs, d’un seguit de mesures que, ni són totes les possibles ni són suficients per posar solució al problema actual de l’habitatge, però que representen el mínim que hauria d’assumir l’Ajuntament per començar a construir polítiques públiques de justícia i equitat social.

La CUP inicia l'elaboració participativa del programa polític amb els "Punts de Trobada"

2010-10-19T17:08:00.002+02:00

Vine a reinventar Barcelona: El 6 de novembre no hi pots faltar!

A la CUP de Barcelona sabem que és possible fer una altra política des de l'Ajuntament de la ciutat. És qüestió de voluntat, és qüestió de
prioritats. Però també sabem que només serà possible si participem totes i tots en la construcció d'aquesta altra Barcelona.

Com pots participar-hi?
Doncs et convidem el 6 de novembre als Punts de trobada de la CUP de Barcelona. Aquell matí celebrarem els punts de trobada repartits per
diversos àmbits on debatrem sobre aquesta altra Barcelona possible que ja volem començar a construir i per això començarem a elaborar de manera participativa el programa electoral per a les eleccions municipals de la primavera del 2011.(Més informació punxant aquí)

La CUP reclama a la regidora de Sant Andreu l'elaboració d'un cens d'habitatges buits

2010-10-04T01:02:00.001+02:00

La CUP de Barcelona considera l'elaboració d'un cens d'habitatges i locals buits com una mesura imprescindible per forçar els propietaris de pisos buits a donar-los una funció social traient-los al mercat de lloguer i, així ,reduir-ne els preus a Sant Andreu.

Des de 1996 fins avui, el preu de l'habitatge ha augmentat un 300%, mentre que els sous només ho han fet d'un 30%. Davant d'aquesta situació, així com la dificultat manifesta d'accés a l'habitatge, juntament amb l'existència de 80.000 pisos buits només a la ciutat de Barcelona, el nucli de Sant Andreu de la CUP de Barcelona ha demanat a la regidora de Sant Andreu, Gemma Mumbrú, l'elaboració d'un cens d'habitatges buits al districte. D'aquesta manera es compliria allò establert a l'article 42 de la Llei del Dret a l'Habitatge de Catalunya, que estableix la possibilitat que l'administració expropiï l'ús temporal d'un habitatge buit quan el propietari d'aquest, tot i tenir a la seva disposició mesures de foment del lloguer que estableix la llei del Dret a l'Habitatge, mantingui la situació de desocupació per un temps superior a dos anys. (Llegir tot)

Recordatori: Acte central campanya habitatge i urbanisme

2010-10-01T09:36:00.002+02:00

Dissabte 2 d'octubre a les 19.00 a la Rambla del Raval

- MANUEL DELGADO - Antropòleg urbà

- ADA COLAU - Activista pel dret a l'habitatge

+ representant de la CUP de Barcelona

- I per acabar concert de SAMITIER

Envieu-nos fotos dels pisos buits als vostres barris!

2010-10-01T09:25:00.000+02:00

A la CUP de Barcelona volem que ens ajudeu a fer un cens de pisos buits a la ciutat. Per això, us animem a enviar-nos fotografies dels habitatges buits del vostre barri indicant l'adreça, el temps que fa que no hi ha ningú i, si ho sabeu qui en té la propietat.

Des del districte de Sant Martí ja ho han fet. Ens han enviat aquesta fotografia d'un edifici desallotjat l'any passat, a la cruïlla del carrer Pallars amb el carrer Marià Aguiló. Expliquen que "van foradar els sostres i rebentar escales, cuines i banys per impedir-ne la reokupació".

La crisi liquida les polítiques públiques d'habitatge de l'esquerra gestionària del país

2010-10-01T09:22:00.003+02:00

Salva Torres, campanya 500X20 de Nou Barris

Després de tres anys de crisi econòmica, l'accés a un habitatge o simplement el pagament de la hipoteca o del lloguer s'ha convertit en un calvari per a moltes famílies. No hi ha dia que passi sense execucions hipotecàries de les més d'11 milions d'hipoteques que es van constituir durant el boom immobiliari des del 2001. Als barris populars de les ciutats no hi ha dia que un desnonament per impagats del lloguer no deixi a una família al carrer. Des de la crisi del 97 i fins a avui, una generació sencera està enterrant els seus estalvis per pagar el seu habitatge durant dècades. Cap país en el seu sa judici hagués hagut de permetre això. Per a milers de famílies immigrants que van venir a buscar treball, l'habitatge ha estat la principal font de problemes econòmics. (Llegir tot l'article)

Acte central de campanya d'habitatge i urbanisme

2010-09-26T23:40:00.004+02:00

Dissabte 2 d'octubre a les 19.00 a la Rambla del Raval

- MANUEL DELGADO - Antropòleg urbà
- ADA COLAU - Activista pel dret a l'habitatge
+ representant de la CUP de Barcelona
- I per acabar concert de SAMITIER

Primer acte públic de la CUP al districte de l'Eixample

2010-09-15T17:10:00.010+02:00

Dijous 16 de setembre a partir de les 19.45 hores al Centre Cívic Casa Golferichs (Gran Via 491), sota el títol “Parlem d’habitatge?. Realitats i propostes”

Amb les intervencions de:

> Albert Giner: membre de la CUP, presentant la candidatura al districte de l’Eixample.

> Ada Colau: de l’Observatori de Drets Socials (DESC) i activista pel dret a l’habitatge.

> Joan Itxaso: de la Plataforma Sagrada Família - El Poblet en defensa dels equipaments.

> Anna Ginès: Campanya d’Habitatge de la CUP

Properes convocatòries

2010-06-23T10:27:00.007+02:00

Alternatives a les polítiques d'habitatge

Xerrada informativa

10/7/2010 Plaça Revolució (Gràcia, Barcelona) a les 12.00

Maria José Lázaro

Membre de Sostre Cívic

Oscar Simón

Activista pel dret a l'habitatge

Laia Altarriba
Militant de la CUP de Barcelona

Cercavila pel dret a l'habitatge

dissabte 3 de juliol a les 12.000h

Plaça Revolució (Gràcia, Barcelona)

Habitar i no especular

2010-06-11T15:48:00.007+02:00

Anna Tantull

Article publicat al Setmanari de Comunicació Directa

Les cooperatives d’ús permeten l’accés a habitatges de preu assequible i suposen una alternativa al model tradicional de propietat

Què pensaríeu si algú us digués que teniu la possibilitat d’accedir a un habitatge, pel que pagareu entre 6.000 i 12.000 euros de dipòsit, que tindreu un lloguer d’entre 300 i 400 euros, i que a més a més, en tindreu dret a ús indefinit? I si hi afegim que serà un habitatge que podreu gestionar vosaltres mateixos? Molts joves el primer que diran serà que on han de firmar i molta gent considerarà que és impossible, però el cert és que aquest és un model d’habitatge que ja fa més de 100 anys que funciona fora del nostre país. Són els Models de Cooperatives d’Ús (MCU).

Aquests models es basen en què els habitatges sempre són propietat de la cooperativa que els gestiona. Per entrar a formar part d’aquesta cooperativa, s’ha de pagar un dipòsit inicial, que es retorna al moment d’abandonar-la. A partir d’aquí, es paga un lloguer assequible que serveix per retornar al banc els diners invertits en la construcció de l’edifici. Aquest lloguer pot ser baix ja que el crèdit demanat per a la construcció no és un crèdit personal, sinó que el demana la cooperativa, i per tant, el temps de durada és la vida útil de l’edifici, que és un temps estimat d’entre 100 i 200 anys.

La perversió d’un model

A Catalunya ja fa temps que tenim exemples de cooperatives d’habitatge, però aquestes acostumen a tenir una durada molt limitada ja que la llei permet, mitjançant un canvi d’estatuts, que els integrants de la cooperativa passin a ser propietaris dels pisos. Això fa que aquestes cooperatives –que sovint han estat impulsades per entitats de caire social com sindicats o associacions de veïns– no tinguin una incidència a llarg termini dins el mercat immobiliari, perquè la opció de la majoria dels seus habitants acaba sent esdevenir propietaris tradicionals. De fet, es dona la paradoxa que sovint aquest model ha facilitat que aquests antics propietaris cooperatius acabessin enriquint-se amb la posterior venda d’un immoble que havien adquirit a un preu molt competitiu.

Les MCU, en canvi, tenen com a característica principal que els habitatges mai deixen de ser propietat de la cooperativa, de manera que es creen parcs d’habitatges a baix cost oberts a tothom, que no desapareixen, i que van incrementant amb el temps. Si afegíssim a aquests parcs d’habitatges els habitatges de protecció oficial que ofereixen les administracions, es podria consolidar una borsa d’habitatge assequible prou important com perquè l’increment dels preus dels pisos de caire privat no tingués les conseqüències que tenen actualment

Administrativament, els habitatges MCU també tenen avantatges, ja que permeten mantenir el patrimoni públic del sòl, s’assegura un manteniment indefinit i una millora contínua dels habitatges sense cost per l’administració, i s’obre un ventall més ampli en l’oferta de modalitats d’accés a l’habitatge per la població.

Sostre Cívic: potenciar la cessió d’ús

A Catalunya, des de l’entitat Sostre Cívic fa temps que treballa per tal d’assessorar, promoure, gestionar i buscar finançament per a projectes d’accés a l’habitatge basats en MCU. Aquesta associació sense ànim de lucre col·labora amb administracions, cooperatives i altres organismes i al mateix temps assessora a persones i col·lectius interessats en models d’habitatge alternatius.

Fins a data d’avui, Sostre Cívic ha col·laborat en l’assessorament del projecte de la masia Cal Cases, a Manresa, i en la projecció de 23 habitatges en model Andel-Sostrecívic en sòl dotat per l’Ajuntament d’Argentona. D’altres ajuntaments de municipis catalans, com és el cas de l’ajuntament d’Olot, també s’han interessat pels models en cessió d’ús i estan treballant per tal d’implantar-los.

Un canvi de mentalitat

Les iniciatives de cooperatives d’ús no són projectes aïllats. Només cal mirar cap a Alemanya amb el model Wohnprojekte, o Llatinoamèrica amb el FUCVAM o als països escandinaus amb el Model Andel (veure desglossament). Tenim prou exemples al nostre voltant, dels que poder aprendre. Ara la feina és aconseguir introduir-los a Catalunya, i això no passa tant per una reforma de la legislació –ja que actualment estan contemplades les cooperatives d’ús i per tant es poden aplicar sense problemes– si no per un canvi de mentalitat de la població i per una voluntat explícita dels ajuntaments.

En el moment en el que ens trobem, on existeixen tantes dificultats per accedir a l'habitatge potser és hora de començar a buscar noves alternatives d’accés a l’habitatge. Alternatives desvinculades d’un mercat immobiliari que ha començat a caure pel seu propi pes. Models d’habitar que no especulin amb el preu del sòl, que ofereixin llars a preus assequibles i per sempre.

Mirant al nord: el model Andel

Als països escandinaus ja fa molts anys que funciona el model anomenat Andel. Com explica Raül Turmo al seu estudi Andel: el model escandinau d’accés a l’habitatge (2004) aquest sistema és “un model d’accés a l’habitatge situat entre el lloguer i la propietat”. El model Andel “funciona de manera democràtica i els seus habitants mai poden transformar-lo en una propietat tradicional, tot i que tenen més drets que un llogater convencional”. En el cas de ciutats com Copenhaguen, un de cada tres habitants viu en un Andel. Alguns daten de principis del segle XX i encara continuen oferint la possibilitat d’accedir a un habitatge a baix preu.

A part del lloguer indefinit i l’autogestió de l’habitatge aquest model també presenta la possibilitat de fer construccions més sostenibles, apostar per energies renovables i per espais comuns a l’edifici. Ja que al no estar sotmès al mercat immobiliari, és un model més lliure. S’aposta per les relacions veïnals i per la possibilitat d’oferir espais per a diferents cooperatives i activitats de barri.

Segons Turmo, les lleis catalanes i espanyoles de cooperatives faciliten l’enquadrament jurídic per començar a aplicar el model Andel, tot i que el règim de cessió d’ús “s’hauria de dotar d’un autèntic contingut”. “El model de cooperatives amb cessió d’ús no és rellevant perquè sempre hi ha hagut una discriminació positiva a favor de la propietat, i encara que hi hagués una cooperativa d’habitatges amb cessió d’ús, els seus membres només haurien d’aprovar un canvi d’estatus per poder canviar el règim de cooperativa i permetre que els membres fossin propietaris dels seus habitatges”. En aquest sentit, Turmo aposta per crear iniciatives Andel a partir de contractes entre l’administració i els potencials habitants que estableixen clàusules que evitin que aquests puguin arribar a ser-ne propietaris en un sentit tradicional.

Habitatge: dret o luxe

2010-05-22T13:42:00.002+02:00

No és cap secret que la crisi al nostre país es deu en gran mesura al fenomen de la construcció, ànsia que només podia acabar en desastre. Això, lògicament, té efectes sobre l'habitatge, i l'assumpte no és banal.

A Catalunya més de tres quartes parts del pressupost familiar es destina a l'habitatge. Les hipoteques, ostentades per molts com a títol de propietat, s'han de pagar igual, amb el pis o sense, l'emancipació del joves es complica si s'hi afegeix la precarietat laboral, còctel que provoca un 44% de la població menor de 34 anys vivint encara al domicili familiar. Les xifres sabem que són avorrides, però només de 1996 a 2006 els preus dels habitatges van augmentar un 300% mentre els salaris només ho van fer un 30%, representació gràfica de l'abast del problema.

A Barcelona, com a cap i casal, la situació s'agreuja, és una de les 20 ciutats més cares del món, en compra i lloguer, i a tall d'exemple només durant el 2009 es van donar una vintena de desnonaments diaris. Diferents informes xifren en un interval d'entre 20000 i 150000 els habitatges buits. Davant el possible rumor d'un lloguer forçat per als pisos desocupats el clamor de propietaris i poder a l'ombra va fer que la proposta nasqués morta i mai més se n'ha sabut.

Aquesta qüestió ha estat objecte de la campanya que la CUP de Barcelona ha engegat aquesta setmana, desvetllant la incògnita que ha envaït la ciutat amb la xifra 80000 a través de cartells i adhesius. I és que calen mesures urgents, i si cal incòmodes, per tal de donar solucions a un dels principals problemes que pateix la població catalana. Cal canviar la percepció social de la propietat com a valor d'inversió segur, perquè no ho és, i trencar amb el tòpic que el lloguer és llançar els diners a l'aigüera. Els municipis han de recuperar sòl i han de potenciar mesures socials d'accés a l'habitatge, ja sigui amb iniciatives municipals o cooperatives d'habitatge tal com es fa a altres localitats catalanes i de la resta d'Europa.

Ignasi Morgades
Portaveu de la campanya d'habitatge de la CUP de Barcelona

Crònica de la roda de premsa

2010-05-20T10:04:00.005+02:00

La CUP de Barcelona exigeix a l’ajuntament un cens sobre habitatges i locals buits a la ciutat

Una nova campanya sobre habitatge i urbanisme arriba a la capital catalana. La responsable n’és la CUP de Barcelona, que ha desvetllat què i qui hi ha darrera del bloc vuitantamil.blogspot.com, una pàgina que en tres setmanes ha amagat aquesta campanya i despertat la curiositat de 16.000 visites. Avui, finalment, la incògnita ha estat desvetllada i l’espai triat per a fer-ho, ha estat el carrer Vallespir, on el veïnat del número 25 pateix assetjament immobiliari des de fa anys.

80.000 pisos buits a Barcelona

En la roda de premsa, on a més dels representants de la CUP hi ha participat dos veïns de l’immoble de Vallespir, s’ha explicat que “80.000 és la icona de la campanya d’urbanisme i habitatge de la CUP de

Barcelona i fa referència als pisos buits que hi ha a la ciutat”. La portaveu de l’organització, Laia Alsina, ha explicat que aquesta xifra “no és real. Hem treballat amb diferents informes i estudis que no es posen d’acord i parlen d’entre 20.000 i 150.000 habitatges buits a la ciutat segons les fonts”. En aquest sentit, Alsina ha dit que el primer que fa la CUP és exigir a l’ajuntament “un cens real sobre els pisos i locals buits de la ciutat”. Una demanda que passa també, segons la portaveu, per saber “qui en té la propietat”. D’aquesta manera, assegura la CUP, es podria forçar la propietat a llogar-lo i el preu dels arrendaments a la ciutat se’n veuria beneficiat.

La CUP treballarà per trobar la manera d’obligar el consistori a fer aquest cens. Mentrestant però, anima a totes les persones que ho vulguin a participar d’un cens virtual. “Al bloc vuitantamil.blogspot.com hi tindrem un espai reservat per a què, tothom que ho vulgui, ens enviï fotografies dels locals i pisos buits que hi ha al seu barri. També hi haurà una fitxa per a què ens diguin qui en té la propietat, des de quan és buit, etc...”.

La portaveu de la CUP també ha posat sobre la taula algunes xifres que ha qualificat d’alarmants i que posen de manifest que l’habitatge no és actualment un dret, “és una mercaderia”. Entre aquestes dades destaquen: des de 1996, el preu de l’habitatge a Barcelona ha augmentat més d’un 300%, mentre que en el mateix període els sous només han crescut un 30%. Actualment, més d'un 25% de la població barcelonina té problemes d'habitatge, una unitat familiar mitjana ha d'invertir de mitjana el 80% del sou per fer front a les despeses que suposa i s'executen més de 20 desnonaments diaris a la ciutat.

Línies d’actuació

Pel que fa a les actuacions en aquest àmbit, Ignasi Morgades, membre de la Comissió de Política Sectorial de la CUP de Barcelona i un dels redactors de l’Informe sobre Habitatge i Urbanisme que ha fet l’organització ha explicat que “la CUP està recollint propostes, inquietuds i suggerències d'entitats locals per configurar un recull de mesures polítiques destinades a pal·liar les mancances en matèria d'habitatge. Morgades ha destacat que tot aquest seguit d’iniciatives “es basen en la defensa d'aquest com a bé social, la defensa de les persones per sobre de criteris economicistes, recuperar el paper de les administracions per intervenir en aquesta matèria i l'oposició a l'actual model socioeconòmic".

Precisament, amb la voluntat de treballar amb conjuntament amb la ciutadania, els representants de la CUP de Barcelona han explicat que volen trobar-se precisament amb entitats i col·lectius per estudiar la possibilitat de presentar conjuntament una Iniciativa Ciutadana (una mena de ILP però de caràcter municipal) per a obligar l’ajuntament a redreçar la política municipal pel que fa a habitatge i urbanisme.

Fan fora el veïnat de Vallespir, 25

Felip Roca i Montserrat Roselló són dos dels veïns que viuen a un immoble on l’assetjament immobiliari és una constant des de fa anys. Després de portar el cas als tribunals, un jutge ha decidit donar la raó a la propietat. Roca ha explicat que “ens donen només 8.000 euros d’indemnització per pagar lloguers de 700 euros. És una xifra ridícula i ni tan sols es compleixen els requisits per als habitatges de protecció oficial”. Els veïns de l’immoble han assegurat que “tenim una gran sensació d’indefensió i desemparament per part de l’administració. A més, hem esgotat totes les vies, hem parlat amb tothom qui calia i no hem obtingut resposta”.

La propietat considera que el cost de les reparacions que reclamen les persones que viuen a l’edifici supera el 50% del valor de l’immoble. El veïnat, en canvi, assegura que el pèrit ha reduït aquest darrer fins a un 70%.

80.000 pisos buits a Barcelona

2010-05-19T00:09:00.011+02:00

80.000 és la icona d'una campanya sobre urbanisme i habitatge que la CUP de Barcelona engega per reclamar mesures en aquests àmbits. El nombre representa els pisos buit que hi ha a la ciutat. No es tracta d'una xifra real perquè els estudis i informes sobre la qüestió no disposen de xifres absolutes per la dificultat d'establir els criteris sobre pisos o locals buits que hi ha a la capital catalana.

De totes maneres, les dades oficioses parlen d'un interval d'entre 20.000 i 150.000 habitatges i d'aquí surt la imatge de 80.000 com a representació gràfica del problema.

L'habitatge és considerat un dret social per pràcticament tothom i aquest gaudeix d'un cert grau de cobertura legal. La realitat però, és que s'utilitza com a producte mercantil primant el benefici econòmic sobre el dret de les persones a tenir un sostre. Segons les dades oficials, des de 1996, el preu de l’habitatge a Barcelona ha augmentat més d’un 300%, mentre que en el mateix període els sous només han crescut un 30%. Actualment, més d'un 25% de la població barcelonina té problemes d'habitatge, una unitat familiar mitjana ha d'invertir de mitjana el 80% del sou per fer front a les despeses que suposa i s'executen més de 20 desnonaments diaris a la ciutat. Aquestes ja són xifres esfereïdores en moments de bonança com per incrementar-les en una situació de crisi com l'actual.

Entre les mesures urgents que cal implantar hi ha la necessitat de censar l'habitatge ocupat, el buit i aquell al qual es donen diferents usos per conèixer l'abast real del problema, per saber també en quantes mans es concentren aquestes cases i quin percentatge pertany a entitats financeres. Calen mesures valentes i efectives per millorar la qualitat de vida a Barcelona i no claudicar constantment davant dels interessos corporatius d'uns pocs. A moltes ciutat d'Europa existeixen mecanismes de regulació i sanció en aquest sentit, ja que es considera que genera uns nefastos costos socials. Cal acabar, a més, amb les actuals polítiques hipotecàries que garanteixen deutes a 40 anys, però no el manteniment de l'habitatge així com amb les iniciatives que redueixen diàriament el sòl municipal per fer créixer el de mans privades.

Des de la CUP de Barcelona estem treballant en mesures concretes per generar propostes, així com recollint les idees plantejades pels moviments socials i la societat civil barcelonina. Les nostres propostes polítiques van dirigides a:

- Recuperar tot el potencial a disposició de l’ajuntament per intervenir en matèria d’habitatge.

- Prioritzar les persones que habiten els barris davant dels interessos corporatius d’immobiliàries i constructores per a protegint-les de la “febre del totxo”.

- Impedir que l'habitatge sigui una mercaderia sotmesa a les derives de l’oferta i la demanda per considerar-la un bé social a protegir.

- Evitar que les transformacions urbanes generin processos traumàtics per a la seva població.

- Blindar els avenços socials propiciats per determinades polítiques urbanístiques i d’habitatge.

- Fer front a les polítiques neoliberals dutes a terme, precisament, pels governs d’esquerres.

Nota de premsa de la CUP de Barcelona

2010-05-18T01:18:00.015+02:00

A Barcelona, un 25 per cent de la població té problemes per a accedir a un lloc on viure. El 80% del pressupost familiar es destina a l’habitatge. El 2009 hi va haver una vintena de desnonaments diaris.

Aquestes són només algunes de les dades que han impulsat la CUP de Barcelona a engegar una campanya sobre habitatge i urbanisme que demà farà pública tot desvetllant què hi ha darrera del bloc vuitantamil.blogspot.com. Una iniciativa darrera la qual hi ha la voluntat de fer un cens real dels pisos buits que hi ha a la ciutat.

La presentació es farà demà, 19 de maig a les 11.15h al carrer Vallespir número 25 de Barcelona. L'elecció de l'espai no és gratuïta: es tracta d'un dels immobles de la ciutat on el veïnat pateix des de fa anys l'assetjament immobiliari. Els mitjans de comunicació podran veure de ben a prop la situació actual de les persones que viuen en aquest edifici, ara, obligades a abandonar-lo.

A causa de la gravetat i dimensions del problema de l’habitatge i els excessos urbanístics de l’ajuntament, la CUP de Barcelona contempla la possibilitat de reunir-se amb entitats i col·lectius de la ciutat per, de manera conjunta, dur a terme una iniciativa ciutadana que redreci la política municipal en aquests àmbits.

80.000 què?

2010-05-12T01:36:00.015+02:00

80.000 habitatges buits a Barcelona!