dissabte, 22 de maig del 2010

Habitatge: dret o luxe

No és cap secret que la crisi al nostre país es deu en gran mesura al fenomen de la construcció, ànsia que només podia acabar en desastre. Això, lògicament, té efectes sobre l'habitatge, i l'assumpte no és banal. 

A Catalunya més de tres quartes parts del pressupost familiar es destina a l'habitatge. Les hipoteques, ostentades per molts com a títol de propietat, s'han de pagar igual, amb el pis o sense, l'emancipació del joves es complica si s'hi afegeix la precarietat laboral, còctel que provoca un 44% de la població menor de 34 anys vivint encara al domicili familiar. Les xifres sabem que són avorrides, però només de 1996 a 2006 els preus dels habitatges van augmentar un 300% mentre els salaris només ho van fer un 30%, representació gràfica de l'abast del problema.


A Barcelona, com a cap i casal, la situació s'agreuja, és una de les 20 ciutats més cares del món, en compra i lloguer, i a tall d'exemple només durant el 2009 es van donar una vintena de desnonaments diaris. Diferents informes xifren en un interval d'entre 20000 i 150000 els habitatges buits. Davant el possible rumor d'un lloguer forçat per als pisos desocupats el clamor de propietaris i poder a l'ombra va fer que la proposta nasqués morta i mai més se n'ha sabut. 

Aquesta qüestió ha estat objecte de la campanya que la CUP de Barcelona ha engegat aquesta setmana, desvetllant la incògnita que ha envaït la ciutat amb la xifra 80000 a través de cartells i adhesius. I és que calen mesures urgents, i si cal incòmodes, per tal de donar solucions a un dels principals problemes que pateix la població catalana. Cal canviar la percepció social de la propietat com a valor d'inversió segur, perquè no ho és, i trencar amb el tòpic que el lloguer és llançar els diners a l'aigüera. Els municipis han de recuperar sòl i han de potenciar mesures socials d'accés a l'habitatge, ja sigui amb iniciatives municipals o cooperatives d'habitatge tal com es fa a altres localitats catalanes i de la resta d'Europa.

Ignasi Morgades
Portaveu de la campanya d'habitatge de la CUP de Barcelona

11 comentaris:

MARGA BOSCH I EL SEU VERB ha dit...

hola,

és una bona proposta i una campanya ben pensada. Estaria força bé que transcendís l'àmbit de la mateixa CUP i que, sense renunciar a la idea mateixa, fos un campanya de tota l'esquerra crítica social i política barcelonina. Podria correr el risc de que fos percebut com una idea lligada a les eleccions, etc.
A més, ara es comencen a veure moviments interessats des de la base o podem fer moltes coses similars amb gent autònoma com els de la Rimaia, o amb la gent de Revolta, En Lluita, de les AA.VV, de les magdalenes, de l'espai Marx o la moguda de la trobada alternativa de Nou Barris.
Per tant, opini que aquesta bona idea s'hauria de socialitzar amb més gent i convertir-la en una gran plataforma per reinventar la ciutat i lluitar contra la Barcelona SA de l'Hereu, en Trias, la Mayol, el Portabella i el Fernández Díaz.
Sense que això vulgui dir que la CUP hagi de baixar el perfil.
No sé, estaria bé concentrar les energies entre molts i anar confluint en unes lluites que poden tenir una força important i que no tenen perquè ser incompatibles amb una resposta electoral municipal de la cup al costat de més grups per fotre una bona esquerda al sistema politic de barcelona SA.
Bona idea i ara a fer-la gran i amb més penya.
salut i revolució!

Plan Europa-Angresola ha dit...

Aixo tambè es especulaciò urbanistica y a mes a mes, un expoli;
http://www.facebook.com/home.php?#!/group.php?gid=97891448736

lutxana ha dit...

ei perque no enganxeu un adhesiu dels vostres a cada pis buit????
sort

Salvi ha dit...

I per aquest bloc feu contaminació visual de Barcelona amb propaganda enganxada a murs i parets?

Si us plau, una mica de decència estètica!

Salvi ha dit...

Ah, ara a veure si censureu el meu comentari anterior. Si ho feu, reflexioneu el que heu fet i penseu en quins són els vostres valors realment.

Anònim ha dit...

A ver s dejamos de ENSUCIAR la ciudad con esos cartelotos y pegatinas reclamando vivienda y nos ponemos a currar como todo el mundo para conseguirla. Una vivienda que está vacía será de alguien que haya sudado para tenerla, y con ella hará lo que le apetezca. Tenerla vacía como regalarla....

Jordi Cirach ha dit...

He vist el vostre adhesiu i m'ha agradat molt el vostre web, i per no dir de l'original campanya de publicitat.

A més és molt possible que parli de vosaltres en el nostre blog de cultura “L'imperdible de ℓ'Àηimα.

Salutacions!

>Jordi Cirach
L'imperdible de ℓ'Àηimα
http://www.imperdibleanima.blogspot.com

Anònim ha dit...

que paso!! aqui censuran tambien!
que bien y se la dan de izquierda y censuran!
felicitaciones!
sigan pegando cartelitos en la casa de sus parientes!!!!"

geraldo ha dit...

en casastristes hicimos una visualización mostrando la relación entre salario mínimo y precio medio de la vivienda que visualiza el alcance del problema: cuando en 1996 se necesitaba unos 21 años de sueldo para pagar una vivienda nueva cuando en 2006 eran más que 42 años.

Anònim ha dit...

Està clar que les respostes en contra son de persones "INCONSCIENTES" a aquesta problemàtica real i abús.
El món necessita persones més inconformistes, lluitadores. No os gusta ser generosos con los que lo están pasando mal? Teniu por d'imaginar que vosaltres hi podríeu sortir perdent?...però no sería així, tots hi guanyaríem...ustedes también.
A mi em fà més mal a la vista veure persones dormint al carrer o saber que el meu veí ho està passant malament econòmicament perquè ja d'entrada paga una exageració per la seva minúscula, fosca i horrorosa vivenda, i com que ha perdut la feina no pot fer rès...en canvio me molesta menos veure enganxines o cartells de persones lluïtadores que animen a la població a intentar un canvi llògic, necessari, novedós i positiu. Parece que o bién teneis miedo, o sois de los que especulan/abusan, o no quereis que se mejore quizás porque vosotros estáis mal (y no os atreveis a luchar para estar mejor) y no quereis que los demás estemos bién, o quizás porque estais bién y no quereis que los demás lo estemos también. Miedo y rechazo, esto es.....os animo a ser valientes y a pensar con serenidad y alegría que esto puede bién ser una salida que hasta os beneficie a vosotros, incluso a vuestros hijos y nietos, o amigos queridos, primos, vecinos, personas desconocidas con las que os cruzais por la calle y que si estubieran mejor sonreirían más...!!..esto no os pone contentos??

Anònim ha dit...

Ànim i a veure si aconseguim una mobilització prou gran per cridar l'atenció sobre el greu problema de l'habitatge que ens afecta sobretot als joves, no ens faran pagar tot el que han malgastat bancs, caixes i promotors immobliliàris!! Els propietaris de pisos haurien de tenir vergonya de demanar aquestes mensualitats de lloguer, són uns usurers i han provocat el desastre econòmic de la nostra generació.