Acte central de campanya d'habitatge i urbanisme

Dissabte 2 d'octubre a les 19.00 a la Rambla del Raval

- MANUEL DELGADO - Antropòleg urbà
- ADA COLAU - Activista pel dret a l'habitatge
+ representant de la CUP de Barcelona
- I per acabar concert de SAMITIER

Primer acte públic de la CUP al districte de l'Eixample

Dijous  16 de setembre a partir de les 19.45 hores al Centre Cívic Casa Golferichs (Gran Via 491), sota el títol “Parlem d’habitatge?. Realitats i propostes”

Amb les intervencions de:

> Albert Giner: membre de la CUP, presentant la candidatura al districte de l’Eixample.

> Ada Colau: de l’Observatori de Drets Socials (DESC) i activista pel dret a l’habitatge.

> Joan Itxaso: de la Plataforma Sagrada Família - El Poblet en defensa dels equipaments.

> Anna Ginès:  Campanya d’Habitatge de la CUP



Properes convocatòries

Alternatives a les polítiques d'habitatge

 Xerrada informativa

10/7/2010 Plaça Revolució (Gràcia, Barcelona) a les 12.00

Maria José Lázaro 

Membre de Sostre Cívic

Oscar Simón

Activista pel dret a l'habitatge

Laia Altarriba
Militant de la  CUP de Barcelona

Cercavila pel dret a l'habitatge

dissabte 3 de juliol a les 12.000h

Plaça Revolució (Gràcia, Barcelona)

Habitar i no especular

Anna Tantull

Article publicat al Setmanari de Comunicació Directa

Les cooperatives d’ús permeten l’accés a habitatges de preu assequible i suposen una alternativa al model tradicional de propietat 

Què pensaríeu si algú us digués que teniu la possibilitat d’accedir a un habitatge, pel que pagareu entre 6.000 i 12.000 euros de dipòsit, que tindreu un lloguer d’entre 300 i 400 euros, i que a més a més, en tindreu dret a ús indefinit? I si hi afegim que serà un habitatge que podreu gestionar vosaltres mateixos? Molts joves el primer que diran serà que on han de firmar i molta gent considerarà que és impossible, però el cert és que aquest és un model d’habitatge que ja fa més de 100 anys que funciona fora del nostre país. Són els Models de Cooperatives d’Ús (MCU).

Aquests models es basen en què els habitatges sempre són propietat de la cooperativa que els gestiona. Per entrar a formar part d’aquesta cooperativa, s’ha de pagar un dipòsit inicial, que es retorna al moment d’abandonar-la. A partir d’aquí, es paga un lloguer assequible que serveix per retornar al banc els diners invertits en la construcció de l’edifici. Aquest lloguer pot ser baix ja que el crèdit demanat per a la construcció no és un crèdit personal, sinó que el demana la cooperativa, i per tant, el temps de durada és  la vida útil de l’edifici, que és un temps estimat d’entre 100 i 200 anys.

Habitatge: dret o luxe

No és cap secret que la crisi al nostre país es deu en gran mesura al fenomen de la construcció, ànsia que només podia acabar en desastre. Això, lògicament, té efectes sobre l'habitatge, i l'assumpte no és banal. 

A Catalunya més de tres quartes parts del pressupost familiar es destina a l'habitatge. Les hipoteques, ostentades per molts com a títol de propietat, s'han de pagar igual, amb el pis o sense, l'emancipació del joves es complica si s'hi afegeix la precarietat laboral, còctel que provoca un 44% de la població menor de 34 anys vivint encara al domicili familiar. Les xifres sabem que són avorrides, però només de 1996 a 2006 els preus dels habitatges van augmentar un 300% mentre els salaris només ho van fer un 30%, representació gràfica de l'abast del problema.